22:00: Ricci y yo tomando unas cañas, esperando otras convocadas. no llegan. ricci y yo llevamos buen ritmo, cañita tras cañita y tiro pq me toca. cenamos, la verdad es q poco pq no hay hambre. es mi primera verbena en bcn, la playa esta llenísima. alucino.
mi cuerpo endeble me pasa factura. resultados varios:
- pantalones completamente mojados (quería ir al mar a saludarlo, pero me pasé).
- media noche perdida sin poder descifrar donde coño están.
- yo y un recipiente q no sé de dónde ha salido.
- pérdida de un calcetín.
- nuevo bulto en mi cuerpo.
eso si: me lo pasé súper bien!
5 Comments:
desde luego... la vas armar grossa! la darrera notícia que vaig tenir era la Ricci trucant-me des del teu mòvil, i vam parlar molta estona, però hi havia tant soroll que no s'entenia quasi res!
hola Dietrich, pos si, la veritat és q anava passadeta, hehehe. la teva revetlla tb va estar prou bé, no?
neus, de qu'e color es el calcet'in?? quiz'a es el mio. no, no soy libre, pero dentro de lo q cabe una se intenta apanar..
I jo que me n'alegro que finalment tot acabés bé perquè, senyora, tantes trucades de matinada i en l'estat etílic en què estaves... feies patir! Ja et veia atravessant mitja Barcelona descalça tractant d'arribar sense claus ni pasta a casa... (suspiro)
(tartarugueta vermella), senyoreta Jones, al final, com ja li vaig comentar les vaig trobar, encara no se com. el meu estat feia patir i riure (les meves companyes de festa es van posar les botes amb mi) i jo sense ser conscient de la meva vena comica..
Post a Comment
<< Home